dilluns, 30 d’abril de 2018






BOJOS DEL BISTURÍ – Una comèdia d’infart
De Ray Cooney
Interpretat pel grup jove de la Societat Recreativa de Santa Coloma de Cervelló


Diumenge 29 d’abril de 2018, a l’Ateneu de la Colònia Güell. Les cinc de la tarda. Els actors estan retocant alguns detalls del decorat, alguns es comencen a canviar i a maquillar. La Junta de l’Ateneu estem intranquils perquè dubtes seriosos sobre l’assistència de públic. Aquest cap de setmana, la Parròquia ha organitzat una sortida a Lourdes i molts de la gent gran, els més fidels assitents als actes de l’Ateneu, hi han anat. A les sis obrirem portes.



A tres quarts de sis acudeixen els primers i decidim obrir portes, pensem que benvinguts. Però hi ha altres que s’esperaven i ja és un no parar d’afluència, com un riu de gent que van entrant. S’havien posat cent cadires amb l’esperança d’omplir-ne la meitat i ja estan plenes, però encara estan entrant i farem curt. Cal treure les que guardàvem al sota l’escenari, i les que guardàvem a la Saleta del primer pis, fins i tot n’anem a demanar al cafeter. Un goig de sala tota plena.




A quarts de set tanquem els llums, pels altaveus anuncien l’acte i s’alça el teló. El doctor Zaplana, sol a l’escenari està repassant el seu discurs al congrés de metges Ramon i Cajal. Entra el director de l’hospital per fer-li veure el gran honor que significa dir aquest discurs al que fins i tot hi assistirà la ministra de sanitat, i se’n va. Entren els doctors Robert Aguirre i Miquel Bonet que estan preparant la festa de Nadal, i se’n van. Inesperadament es presenta l’antiga infermera Clara Puig per anunciar-li que ell, el doctor Zaplana, és el pare d’una noia de divuit anys que avui ha vingut perquè el vol conèixer, i no se’n va. A partir d’ara tot serà un clàssic i meravellós vodevil que als fulls de mà descriuen així “Un vodevil clàssic, una hilarant comèdia de portes que s’obren i es tanquen en el marc de la sala de metges d’un hospital”.




Feia anys, potser mai que no havia vist riure tanta gent al teatre de l’Ateneu de la Colònia Güell. Jo mateix feia temps que no reia d’aquesta manera, sense poder-me aguantar (i això que era la tercera vegada que veia l’obra). En alguns moments tothom aplaudia l’actuació, en d’altres un silenci expectant esperava un desenllaç inevitable que ens portava altre cop a riure. Alguna vegada el gir era tan desgavellat, tan imprevisible que només es podria definir de genial:




-          Seu Miquel que t’he d’explicar una cosa  - i el doctor Miquel seu al costat del doctor Zaplana -  T’he de dir qui és el pare de l’Abril
-          Ah sí? I qui és?
-          El pare ets tu!

I tothom salta de les cadires rient a més no poder, aplaudint d’agraïment per aquesta estona impagable amb diners.




Una mica més enllà de la mitja part ve l’intermedi, deu minuts de descans per fumar els que fumen, per comentar els que comenten, per anar a beure un cafè un els que volen un cafè. I després tornem-hi. Esperant la continuació, desitjant que no es desinfli el soufflé.  I no es desinfla, al contrari, el tros que falta es va enfilant en una apoteosi de mal entesos cada cop més estripats, més impensats, més desitjats. Fins que arriba el final, també sorprenent, també bonic per tendre, per bonic, per ben pensat.

S'obren els llums, la gent s'aixeca somrient. Quan als rotlles de converses alguns comenten que és la segona i fins la tercera vegada, alguns, que ja l’han vista, ningú  s’estranya. Segur que si la tornessin a fer molts repetirien.




Al dors del full de mà hi figura aquest repartiment:

Doctor David Zaplana -  Dani Palomares
Doctor Robert Aguirre – Xavier Bonete
Menchu Zaplana – Ariadna Martínez
Doctor Miquel Bonet – Jaume Vicens
Supervisora . Inés Olivé
Don Cayetano Sants Montoro – Alberto Fernández
Clara Puig – Marta Albert
Zelador – Lluís Sanpera
Abril – Marina Esteban
Sergent – Xavier Clua
Diego – Carles Monfort
Senyora Bonet (mama) – Rosa Sastre
Direcció: Jaume Vicens Pueyo
Llum i so: Jordi Ribas, Chente Aroca, Llorens Sàbat, Joan Oró (si bé avui eren en Ferran Ràmia i Aleix Font)
Apuntadoras: Sílvia Gavaldà i Montse Arcas
Maquillatge: Àngels Ràfols
Imatge: Xavier Bonete





Colònia Güell, 30 d’abril de 2018

divendres, 27 d’abril de 2018


TEATRE


DIUMENGE 29 D'ABRIL DE 2018
A LES 18,30




Diuen que el riure és bo per la salut. Aquesta obra hauria d'estar subvencionada per l'Institut Català de la Salut. Els que hi vingueu passareu una de les millors estones dels  darrers dies.

dimarts, 24 d’abril de 2018


RECITAL DE POESIA DE SANT JORDI

ATENEU UNIÓ

Espectacle: TOT SOMIANT L’ATLÀNTIDA


Recita Sílvia Bel Canta Juan Manuel Galeas Músics Fran Leon i Tete Castilla

Sílvia Bel en plena actuació

L’espectacle sembla que objectivament va agradar i molt. Els comentaris tots van ser elogiosos i alguns entusiastes. Sincerament comparteixo aquesta opinió ja que va consistir en un recital de poesia ben conjuntat amb el cant i la música. De la Sílvia Bel, qui més qui menys ja en té una opinió favorablement formada, per haver-la escoltat en la megafonia de les grans concentracions catalanes dels darrers anys. I els últims mesos s’ha guanyat les simpaties de multitud d’espectadores de la popular sèrie dels migdies de TV3 “Com si fos ahir”. En l’acte de diumenge va mantenir el seu nivell i va respondre a les espectatives dels assistents.

Els músics, atents per encetar la seva actuació 

El conjunt format per Joan Manuel Galeas, Fran Leon i Tete Castilla eren totalment desconeguts per la immensa majoria de nosaltres i estàvem expentants per saber si millorarien o empitjorarien la qualitat de la diva. Tots vam coincidir en afirmar que s’havia superat l’insuperable i les felicitacions que ens  a la Junta anaven dirigides tan a uns com a d’altres. De la Sílvia Bel ja en coneixíem la seva categoria, i la seva actuació era adequada a aquesta exigencia, però dels altres no en sabíem res i per això ens van meravellar.


Juan Manuel Galeas, el cantant

El públic bé, excel·lent. Cent cinquanta persones no és una assistència gaire habitual en la majoria de convocatòries. És cert que els recitals de Sant Jordi sempre han comptat amb una assistència generosa, però sovint ho atribuíem a la simpatia que comporta el fet que els actors fossin veïns de la Colònia. Ahir, potser degut a la solidaritat de veïns i amics amb l’Ateneu i, sobretot cridats per la categoria de Sílvia Bel, van acudir massivament a la celebració anticipada de la festa del Patró de Catalunya.

Tete Castilla a la guitarra

El Ferran, tècnic de so i de llum, genial, precís ens les demandes dels actors: “Més llum aquí” i tenien més llum allà, “Abaixa el so del micròfon número cinc” i la potència del cinc s’adequava al conjunt. Explicat així sembla una feina fàcil, però només ell (i els membres de la Junta) saben la quantitat d’hores que li ha requerit afinar les connexions i els programes d’ordinador específics de cada demanda. Per acabar-ho de perfilar, una senyera formada de focus de colors bressolava un gran llaç groc de suport als polítics empresonats, exiliats i represaliats.

A la foto no s'aprecia el color groc, ni l'estelada ni el llaç

Va iniciar l'acte el president de l'Entitat, Aleix Font, amb un discurs adreçat a la conveniència d'esforçar-nos en la lectura poètica. La poesia és una més de les Belles Arts, i com a tal no pot ser que estigui tan devaluada entre el conjunt de la població. Seguidament va començar l'acte propiament dit.


Aleix Font durant el discurs inicial

Van recitar, a vegades sola i a vegades conjuntament, poesies de Dolors Miquel (Memento Fournier), de Pier Paolo Pasolini(La Ràbia), de Maria Mercè Marçal (Vuit de Març), de Charles Baudelaire (L’enemic), David Caño (La llibertat), Roc Casagran (Em demanes un poema), Carlos Edmundo de Ory (Dame), Nicanor Parra (Agnus Dei), Joan Vinyolí i Pladevall (Pel camí dels mesos de l’any), Vicent Andres Estellés (Sonata d’Isabel), Gabriel Ferrater (Com aquell Déu posseït), Anònims atribuïts a Santa Teresa (A Cristo Crucificado), Joan Vinyolí i Pladevall (El poeta adolescent), i Dolors Miquel, de nou, (La Maquilladora de la mort).

Fran León acompnyava a la flauta traversera i a la caixa acústica

El cantant i els músics ens van oferir: Mors lluny, Pare, Escola graduada, Boca seca, Sevillanas de la vida, Nanas de la cebolla, A Cristo Crucificado, i Riu amunt.   


I el públic aplaudia i aplaudia

Quan es va acabar, després d’entregar un pom de flors a cadascun dels actuants, tots, públic i actors, vam sortir al pati de l’Ateneu per brindar amb cava o amb refrescos per aquesta Festa Nacional de la primavera. Vam poder parlar amb ells i fer-nos fotografies conjuntament, cosa que va contribuir a millorar encara més la sensació d’un acte rodó, complert, d’aquells que penses: tan de bo poguéssim repetir.

Ciscu Huertas, Ferran Ràmia, Sílvia Bel, Montse Elias i Aleix Font


dimecres, 4 d’abril de 2018


RECITAL DE POESIA DE SANT JORDI
A L'ATENEU UNIÓ


Diumenge 22 d'abril a les 6 de la tarda



entrada gratuïta

dilluns, 12 de març de 2018



DIADA MUNDIAL DE LA DONA A LA COLÒNIA GÜELL

A la revista La Actualitat s’hi anunciava:

PERFILS DE DONA
DIUMENGE 11 DE MARÇ DE 2018 A LES 18 HORES
AL TEATRE DE L’ATENEU UNIÓ DE LA COLÒNIA GÜELL

Recull de contes teatralitzats que ens presentaran una deliciosa, incisiva i lacerant mirada sobre diferents tipus de dona, totes diverses “Cada dona és un individu, no una espècie” (Isabel Clara Simó).
A càrrec de l’Associació Dones pels 4 Cantons.



A les sis de la tarda del diumenge, puntualment va començar l’acte d’homenatge i reivindicació de la Diada. A la sala les cadires pràcticament totes ocupades, tots els llums apagats excepte els de l’escenari, silenci expectant .Asseguda davant del piano , la pianista Michelle Faber. Surt per anunciar l’acte Maria Maneu i  ens dona la benvinguda

Inicia la representació Montserrat Elias amb un text d’Isabel-Clara Simó i de seguida, la pianista ens toca God Bless the Child i ens demostra el que serà el format de tota la sessió: lectura i melodia de piano .



Seguidament, Joana Carbonell es situa davant del faristol i llegeix un text de Montserrat Roig del recull  “Ramona, Adéu”. La gesticulació, l’expressivitat, la indumentària ja ens demostren que no només serà una lectura dels diversos textos. Quan acaba pren el torn la pianista per espaiar la següent intervenció.





Ara són José Luís López i Carme Martínez els qui teatralitzen el diàleg “Infidelitat, de Maria-Clara Prat Roig.
 - Ricard, tu m'enganyes?
- Zzzz...
- Ricard, que no em sents?
- Zzz...eh?
- Que si tu m'enganyes?
- Que, què...?
- Que si m'enganyes, que si tens una altra dona!
- Però què dius ara?!, quines coses de parlar en aquestes hores!
- Qualsevol hora és bona, digues, en tens una altra?
- I és clar que no!, però què t'ha agafat per fer-me aquesta pregunta?
- Res, però tenia un dubte, i quan es té un dubte s'ha de resoldre, no?
- Un dubte?, què he fet jo perquè dubtis de mi?
- No cal fer res, però és sabut que a les empreses hi ha sempre embolics entre secretàries i caps, o entre companys i companyes de feina, i tu t'hi passes moltes hores a l'empresa, a més també viatges molt...
- I perquè viatjo i treballo molt has de dubtar de mi?.......
Després dels aplaudiments, Michelle Faber que abans havia tocat Seascape, ara ens toca Cry Me a River.


Surt l’Olga Abuin i ens canta Veinte Años, de Maria Teresa Vera, acompanyada a la guitarra per José Luís López, genial. Quan acaben, quan els aplaudiments del públic cedeixen al silenci, la pianista ens ofereix Insensatez.
Qué te importa que te ame
si tú no me quieres ya.
El amor que ya ha pasado
no se debe recordar.

Fui la ilusión de tu vida
un día lejano ya.
Hoy represento el pasado,
no me puedo conformar.

Si las cosas que uno quiere
se pudieran alcanzar,
tú me quisieras lo mismo
que veinte años atrás.

Con qué tristeza miramos
un amor que se nos va:
es un pedazo del alma
que se arranca sin piedad.



Maria Maneu i Roser Joan dialoguen “El bon suís” de Isabel Clara-Simó, un text irònic i humorístic llegit i interpretat a dues veus. La música del piano és Waltz for Debby.
 El marit de la Sofia s’ha cansat d’ella i la vol deixar. La seva amiga Neli li diu que hi ha tres maneres de retenir-lo. Una, posant-se maca, una altra fent-li agafar gelos, i la tercera fer veure que portarà la situació amb dignitat, que vol estudiar secretariat perquè necessitarà diners per viure sola, i que la vegi il·lusionada pel futur, alegre, cantant mentre fa números i plans. La Neli li diu que això no ho suporten els homes, que la dona vulgui ser lliure.


L’Esther Barba, directora de l’acte, mig recitada mig cantada interpreta la peça, “No us caséssiu pas, noietes”, escrita per Boris Vian i que va popularitzar Guillermina Motta,  acompanyada per Michelle Faber.


No he vist mai un home a pèl
que acaba de sortir del bany
regalimant per cada pèl
busca el barnús amb gran afany.
No heu vist cap lleig sense remei
després de devorar un lluç
mirar-se amb cara de pallús
la maonesa del jersei.
Els jovencells són uns mesells
quan es fan vells tenen rampells.
Els que són alts són uns cretins,
si són baixets són uns botxins.

No heu vist mai un home gras
que treu les cames del seu jaç
tot remugant "que tinc mitjons?"
i es grata d'esma els saxons.

No us caséssiu pas, noietes,
no us caséssiu pas.
Val més fer cine, feu-me cas,
o quedar verge a cals papàs.
Feu de cambrera, de rentaplats.
Crieu un mico, crieu gats.
Alceu els rems, serviu conyacs.
Prengueu els hàbits o els parracs.
Veneu bombons, veneu tabacs.
Feu strip-tease amb fons de jazz
o feu la Rambla, en darrer cas.
Però caséssiu pas, noietes,
no us caséssiu pas.

Heu vist un home balbejat
si ve massa tard a sopar.
El coll maculat, de carmí
i amb tuf dubtós de patxulí.
No heu vist mai al cabaret
un senyoràs calb i obsolet
palpar dissimuladament
la donzelleta innocent.

Els que són forts parlen d'esports,
si són polits són avorrits,
si són astuts i orelluts,
quan són rics són massa antics.

Potser no heu vist mai al ball
un pixaví escarransit,
estarrufar-se com un gall,
estirar el coll i treure pit.

No us caséssiu pas, noietes,
no us caséssiu pas,
poseu-vos el millor vestit
i aneu de gresca cada nit.
Canvieu d'amant tres cops al mes,
dins un mitjó guardeu diners
als setanta anys us serviran
per conquerir qualque galan.
Al pretendent recalcitrant
deixeu-lo amb un pam de nas.
Viviu la vida a tot gas.

Però no us caséssiu pas, noietes
no us caséssiu pas.

Però no us caséssiu pas, noietes
no us caséssiu pas.




Repeteixen la parella còmica José Luís López i Carme Martínez, amb el diàleg “Avorriment”, de Maria-Clara Prat Roig “En Joan queda astorat quan la seva dona li diu que el deixa perquè és un avorrit...” I a l’acabar sona al piano The Way We Were.



I per acabar, Esther Barba li diu a Roser Joan “Ja t’ho deia jo”, un monògel d’Isabel –Clara Simó,  on una mare de 50 anys per comptes de consolar la seva filla quan el seu home l’ha deixat, la renya. “Ja t’ho deia jo! Ja t’ho deia jo que passaria!.....”


A tots ens ha agradat. Al pati de butaques es formen les rotllanes de comentaris i poc a poc es va buidant. Quedem pocs quan José Luís López puja a l’escenari amb un company i ens ofereixen un moment d’aquells inesperats i agraït, un  concert de guitarres que es fa curt i, potser per això, encara més valorat.

Aleix Font
11 de març de 2018



diumenge, 12 de novembre de 2017


COLÒNIA GÜELL, RESUM DE LA FESTA DEL CÀNCER

Dissabte 11 de novembre de 2017



Dissabte dia 11 de novembre de 2017 es va celebrar a la sala del teatre de l’Ateneu Unió el sopar que cada any, des d’en fa cinc, organitza l’aecc de la Colònia Güell, amb una espectacular mobilització d’organitzadors i assistents.  En números rodons hi havia unes quaranta persones involucrades en l’organització, sigui actuant com artistes, o preparant el sopar, i assistents al sopar potser n’hi havia unes dues-centes. Aquestes xifres, si les extrapoléssim a una ciutat com Barcelona significaria que hi hauria cinquanta mil persones a l’organització i dues-centes cinquanta mil assistents al sopar.  O sigui, que percentualment parlem de xifres d’èxit absolut.

Tot esperant per començar

L’acte es va plantejar de la següent manera, mentre els assistents anaven sopant, a l’escenari s’hi plantejava un discurs consistent en una projecció de diferents vídeos de les anteriors festes, que ajudaven a rememorar  les anteriors trobades, i s’anaven interrompent per a fer actuacions en viu, de màgia, de música, d’espectacle.

La Colònia Güell en pes
Els presentadors, en Xavier Solé i en Ramon Fradera, feien broma entre ells aprofitant les filmacions de la pantalla i, també, segons l’actuació en directe que estava a punt de començar. Paral·lelament també hi havia una actuació entre les taules del públic protagonitzada per Maria Cuplé (disfressada de cupletista amb ales d’àngel) que feia broma amb els homes i les dones que sopaven.




Va obrir l’acte el discurs gravat en vídeo de la presidenta de l’associació, Isabel Almoril,  des de Bali, a la llunyana Indonèsia.  I Seguidament va intervenir el mag Domingo fent un número de màgia humorística amb una nena voluntària del públic.

El Mag Domingo


Seguidament el cantant Arnau, de Molins de Rei, ens va cantar acompanyat amb la guitarra la cançó Ojos de cielo. I abans i després abaixaven i apujaven el taló, mentre els presentadors sortien a fer broma i a presentar el proper vídeo que precedia cada actuació.

L'Arnau de Molins


Meno Marien i José Viejo ens van oferir un concert de guitarra i saxo de professionals, i encara van improvisar una nova peça, Garota d’Ipanema, acompanyats per Esther Lozano. Qualitat suprema.Després del vídeo corresponent, en Xavi, el Mateu i el Ramon van fer un gag sobre una conversa en un urinari. Alejandra, en solitari, va acompanyar amb les castanyoles, una música flamenca.

Meno,José i Esther

Alejandra


Ara, els organitzadors ens van proposar un joc divertit, el joc de la mitja taronja o la mitja llimona. Van escollir quatre parelles entre el públic, van fer pujar els homes a l’escenari mentre que les seves parelles es quedaven a baix. Quan es va alçar el teló un parell de pams, s’hi veia sis parelles de cames, les dels seus homes i dues més que eren per a complicar la juguesca. Ara elles havien d’endevinar quines corresponien als seus homes. Després eren elles les que havien d’endevinar les preguntes que havien respost abans els homes: quina era la seva, la de la dona, sèrie preferida, a quin lloc es van fer el primer petó, quan van tenir la darrera baralla.
El moment de la dança


I per acabar la primera part, Marta, Yalza, Andrea i Abril ens van oferir un ball. A l’entremig, la doctora Gironell ens va oferir una conferència sobre els treballs d’investigació en la lluita contra el càncer que ella, amb la resta de l’equip, estan portant a terme en el camp de la detecció precoç del càncer de còlon,.

Doctora Gironell

Ara es realitza el sorteig, i la primera actuació posterior va a càrrec de dones del casal d’avis en que es representa una xerrada a quatre veus titulada Safareig als balcons. 

Dones del Casal d'avis de la Colònia Güell


Esther Lozano surt a cantar dues cançons, la primera My Way, preciosa. Però en la segona All of me, es produeix una avaria al dispositiu de música que impedeix que pugui cantar. No hi fa res.

Esther Lozano


El Toni Roselló i l’Estela fan una paròdia del Freddie Mercury i Montserrat Caballé durant les Olimpíades de Barcelona, molt espectacular, amb castell de focs inclosos (naturalment projectats a la pantalla).

El Toni i l'Estela


I el Xavi i el Ramon fan un Gag realment espectacular, on mitjançant un truc de titelles simulen el ball d’un nan. I el Jaume Vicenç i en Dani ens oferiran el Gag d’un fakir. 

El Xavi i el Ramon


Jaume Vicenç i el Dani

La Montse López, amb el Ramon, el Toni i el Jordi Elias fan una paròdia de la baixada d’escales de la Mari Sanpere. I per acabar, les dones del Casal d’avis actuen amb la música de la Trinca, Com el Far West no hi ha res.

Dones del Casal d'avis de la Colònia Güell
La festa havia de començar a les nou però va començar amb un retard d’una mitja hora. Ara eren les dues i la gent, bé que satisfeta, estava cansada per les quatre hores llargues d’espectacles continuats. Però tot i així encara hi havia esma per endreçar la sala, recollir les taules, endreçar cadires i passar l’escombra. Realment envejable.

dimarts, 12 de setembre de 2017

125è ANIVERSARI DE L’ATENEU
Diumenge 10 de setembre de 2017



Enguany celebrem el 125è aniversari de la inauguració del Teatre Fontova i és aquesta la primera data que ens vincula a l’Ateneu Unió. Per aquest motiu ens vam decidir a fer una festa tutelat el funcionament de l’Entitat.




El diumenge dia 10 de setembre d’aquest 2017, a les sis de la tarda es va convocar a tots els socis per assistir a la festa que es va organitzar de la següent manera:
1.      A un quart de set, el presentador demanaria atenció, llegiria el conjunt d’activitats que s’hi farien i donaria la paraula al President de l’Ateneu perquè fes un breu discurs.
2.      El presentador anunciaria l’actuació de l’humorista que durant tres quarts d’hora ens faria una imitació força fidel de l’Eugeni.


3.      El Màgic Agu oferirà tres quarts d’hora més de trucs sorprenents


4.      El grup del Teatre Fontova ens oferirà una obra curta.



5.      El servei de càtering servirà les taules..
6.      Els músics ens oferiran un concert de jazz d’una hora mentre sopem.


7.      Abans de les deu hauríem d’haver acabat per participar en la ballada de sardanes que en commemoració de la Diada de l’Onze de Setembre, cada any organitza l’Ateneu.


Es va començar amb una certa puntualitat i a partir d’aquí tot va anar a l’hora. La sala estava plena, cent trenta socis hi ha assistit i, pel que ens han manifestat a la Junta, s’ho han passat molt bé.





A les deu l’acte s’ha donat per acabat i molts dels socis s’han quedat a la ballada de sardanes, commemorativa de la Diada Nacional, que es celebrava a la plaça, i a la mitjanit hem pogut cantar tots junts Els Segadors.